EL BLOG DE TERCER

FITXA 6. LECTURA: L'ARC DE SANT MARTÍ

Explica la llegenda que fa molt de temps els colors es varen començar a barallar. Cadascú deia que ell era el color més important. El verd va dir: “Jo som el color més important, és clar! Som el símbol de la vida i de l’esperança. M’han escollit per a l’herba, els arbres, els prats, les fulles. Si jo no existís, els animals es moririen. Mirau al vostre voltant i veureu que em trob en la majoriade les coses”. Però el blau no hi estava d’acord: “Tu només penses en la terra, però si mires el cel i la mar veuràs que tot és blau. L’aigua, que és la vida, és blava. Sense mi, no existiria la vida”. El groc el va interrompre, rient: “Vosaltres sou tan seriosos ! Jo duc alegria al món, somriure, calor... El sol és groc, la lluna és groguenca, les estrelles són grogues. Cada pic que mirau un gira-sol, el món sencer comença a riure. Sense mi, no hi hauria alegria”. 

El taronja el va interrompre: “Jo som el color de la salut i la força. No estic pertot arreu, però som indispensable. Duc les vitamines més importants: penseu en les pastanagues, les carbasses, les taronges... I quan el sol se’n va pint de colors el cel. La meva bellesa impressiona tant, que tothom es queda embadalit admirant-me”. El vermell va respondre: “Jo som el color del perill, però també del coratge. Duc el foc a la sang. Sense mi, no hi hauria ni passió ni amor”. El violat va parlar tot solemne: “Som el color de la reialesa i del poder: reis, bisbes i caps d’estat m’han escollit sempre. Som l’autoritat i la saviesa. La gent m’escolta i m’obeeix”. L’indi va parlar molt més tranquil, gairebé en veu baixa, però amb. seguretat: “Pensau en mi. Som el color del silenci. Gairebé mai no pensau en mi, però sense mi, tots serieu superficials. Represent el pensament i la reflexió, les aigües profundes. Em necessitau per a la pregària i la pau”. 

Cada color va estar presumint de les seves qualitats, pensant que era millor que els altres. La brega s’estava tornant cada cop més renouera. De prompte, va aparèixer una llum blanca i brillant: era un llamp. La llum va anar acompanyada d’un gran renou: un tro. Va començar a caure pluja i pluja i els colors es varen trobar enmig d’una tempesta. Estaven espantats i es van anar acostant els uns als altres, per protegir-se. La pluja va parlar: “Esteu bojos, colors, per barallar-vos d’aquesta manera. No sabeu que cadascú de vosaltres és especial, únic i diferent? Ajuntau les vostres mans i veniu amb mi. Vos he d’estendre arreu del món en un gran arc de colors com a símbol d’esperança pel matí”. I així va ser com es creà l’arc de Sant Martí en el cel, perquè, quan el veieu, recordeu que vos heu de tenir en compte els uns als altres i aprendre a gaudir de la gran riquesa que hi ha en la diversitat de tots els

essers de la vida.